Hola companys, aquesta setmana vull explicar-vos que aquest dimecres vaig anar a l'ajuntament amb una companya de cinquè que es diu Clàudia a participar als Jocs Florals del districte com a representants de l'Escola Pia Luz Casanova.
Vaig anar amb la meva tutora, la Rebeca, la meva mare, la meva germana petita i la meva tieta. Elles estaven nervioses i creien que guanyaria. Jo estava molt nerviosa perquè no sabia si guanyaria o no.
Hi havia molts premis: de prosa, poesia i conte il·lustrat que era com un conte però fet amb ordinadors. I categories per les deferents edats. Des de primer de primària fins a secundària. Una categoria cada 2 cursos.
Van anar cridant guanyadors i.......un d'ells vaig ser jo! Em vaig sentir molt orgullosa d'haver fet una poesia tan bonica. Em van donar una planta amb flors, una carpeta amb un diploma dins i un llibre molt xulo que m'he començat a llegir i que es titula "El tren sense nom".
Vaig pujar a recollir el premi, em van fer una foto i vaig llegir un trosset de la meva poesia.
Després d'una estona vaig veure que també cridaven a la Clàudia! Ella també va guanyar el primer premi de poesia de la seva categoria. Felicitats!!!
Vaig regalar-li la meva planta a la tutora més bona del món perquè sense ella no hagués arribat fins aquí.
Avui m'he dut una altra sorpresa, ha arribat l'Eva i m'ha donat unes invitacions per anar als Jocs Florals de Barcelona!!! Representaré allà a l'escola, desitgeu-me sort!!!
Espero que us hagi agradat la meva notícia. Us deixo les nostres poesies perquè les pugueu llegir.
PASSAT, PRESENT I FUTUR
Viatjo amb la motxilla del present,
on guardo coses del passat,
del que transporto vaig aprenent.
No ho necessito tot posat
per arribar ben lluny al futur,
trio només amb bondat
per no ensopegar amb un mur.
Deixo caure el negatiu
com les fulles de tardor,
faig pujar el positiu
amb brots de llum, Sol i escalfor.
Aquestes tries són llavors
i cuidant-les faig camí,
caminant sempre amb bon cor
arribaré a un bon destí.
LA VIDA
La vida comença amb el nostre naixement,
sortim del ventre de la mare amb alegria i patiment.
És una felicitat, un nadó a la família,
els pares estan feliços i contents, la vida dóna una carícia.
Hem d’aprendre a caminar amb seguretat i fermesa,
tots els passos que farem ens serviran per la maduresa.
Tindrem alegries i penes, decepcions i victòries,
riurem i plorarem però sempre amb fortalesa.
Amb honestedat i valentia respectarem als altres
aprenent a caminar pel camí de la vida.
Maria Blanco